Mònica Cañas

És curiós com van les coses. La cultura de l’esforç, com jo li dic a estudiar a distància (ja que, bàsicament és dedicació contínua, esforç, voluntat i tota una sèrie de valors que normalment a la universitat “normal” no són tant necessaris, des del meu punt de vista, que he “provat” els dos mètodes), resulta que no és tant fàcil.

Recordo que quan estudiava a la universitat presencialment, no era una alumna de les millors (ni tampoc de les pitjors: la única assignatura que em va quedar atragantada va ser Infermeria Infantil, que la vaig repetir un parell de cops, crec. La resta, a la primera… és a dir, que no em puc queixar…). Aprovava les assignatures (algunes amb pitjor o millor nota) sense esforçar-me gaire (i sense copiar, siguem francs, que jo a la que faig alguna cosa una mica ilegal tinc el cartell de “culpable” en llums de neó que parpadegen a la cara)… mentre treballava, estudiava música i m’independitzava a un piset petit del barri de Sants. És a dir, que tenia també molts fronts oberts.

Ara, en canvi, no em passa el mateix. A la universitat no presencial, resulta que m’està costant molt d’habituar-me. No estic agafant cap hàbit concret, intento organitzar-me i no ho aconsegueixo gaire bé, el temari em sembla més difícil d’entendre i s’ha de memoritzar molta informació, etc. A part, com a cosa extra, treballo a jornada complerta en horaris que poden compendre des del matí, la tarda, la nit i la jornada de 8 a 20h, intento tenir cura de la meva gosseta el millor que puc i que tingui les seves dues hores de passeig diàries com a mínim, em faig càrrec d’un pis enoorme, tinc vida social (que això precisa de molt, molt de temps) i m’estic intentant posar-me en forma per un viatge molt, molt xulo a l’octubre, del qual algun dia en parlaré.
Total: que no arribo a tot. No m’organitzo (o també pot ser que m’hagi tornat més tonta, cosa que tampoc descarto) i així han anat les coses el primer semestre. Encara no tinc les notes dels exàmens (una mica vergonyós a aquestes alçades, que ja estem al març), però ja puc assegurar que no seran un èxit seguríssim.

El propòsit d’aquest nou semestre és aconseguir organitzar-me, de manera que tots els fronts oberts que tinc pugui anar complint-los, de mica en mica. Especialment el tema acadèmic, perquè, realment, estic estudiant per gust i perquè m’interessa.
Aviam. Al juny-setembre en parlem.
No és una promesa electoral, però casi…