Toda una vida - Sole Gimenez

¡Gracias a tod@s!

Al abrir el libro, y con Astrud Gilberto de fondo, me he encontrado, en lápiz, en la primera hoja blanca, una dedicatoria que me ha alegrado el momento y me ha ayudado a coger ánimos para estudiar un poquito más.
Sé que nunca vas a leer esto, porque eres un desastre y no tienes ni e-mail, ni facebook ni sabes lo que es un blog. No obstante, gracias.

“Y mañana al despertar
habrá un nuevo amanecer
y
quién sabe lo que
traerá la marea”

Tom Hanks en Náufrago.

Recordo que quan estudiava a la universitat presencialment, no era una alumna de les millors (ni tampoc de les pitjors: la única assignatura que em va quedar atragantada va ser Infermeria Infantil, que la vaig repetir un parell de cops, crec. La resta, a la primera… és a dir, que no em puc queixar…). Aprovava les assignatures (algunes amb pitjor o millor nota) sense esforçar-me gaire (i sense copiar, siguem francs, que jo a la que faig alguna cosa una mica ilegal tinc el cartell de “culpable” en llums de neó que parpadegen a la cara)… mentre treballava, estudiava música i m’independitzava a un piset petit del barri de Sants. És a dir, que tenia també molts fronts oberts.

Ara, en canvi, no em passa el mateix. A la universitat no presencial, resulta que m’està costant molt d’habituar-me. No estic agafant cap hàbit concret, intento organitzar-me i no ho aconsegueixo gaire bé, el temari em sembla més difícil d’entendre i s’ha de memoritzar molta informació, etc. A part, com a cosa extra, treballo a jornada complerta en horaris que poden compendre des del matí, la tarda, la nit i la jornada de 8 a 20h, intento tenir cura de la meva gosseta el millor que puc i que tingui les seves dues hores de passeig diàries com a mínim, em faig càrrec d’un pis enoorme, tinc vida social (que això precisa de molt, molt de temps) i m’estic intentant posar-me en forma per un viatge molt, molt xulo a l’octubre, del qual algun dia en parlaré.
Total: que no arribo a tot. No m’organitzo (o també pot ser que m’hagi tornat més tonta, cosa que tampoc descarto) i així han anat les coses el primer semestre. Encara no tinc les notes dels exàmens (una mica vergonyós a aquestes alçades, que ja estem al març), però ja puc assegurar que no seran un èxit seguríssim.

El propòsit d’aquest nou semestre és aconseguir organitzar-me, de manera que tots els fronts oberts que tinc pugui anar complint-los, de mica en mica. Especialment el tema acadèmic, perquè, realment, estic estudiant per gust i perquè m’interessa.
Aviam. Al juny-setembre en parlem.
No és una promesa electoral, però casi…

1. Tinc un blog, és a dir, aquest blog que ara mateix esteu llegint (sembla una cosa evident, però gairebé havia oblidat que tenia un blog… i que, per tant, s’estava morint de fàstic).
2. Tinc un compte d’analytics (que m’informa que tinc entre 2 i 9 visites al dia… increïble, per un blog abandonat a la seva sort, no?).

Curiós, a aquestes alçades, no?

“Viure els Pirineus” es una revista gratuita que se reparte por la Seu d’Urgell y otros pueblos cercanos. Una vez, Jumbo salió cuando quedó tercera en el campeonato Social de Agility. Ahora, me toca a mi.
No es que haya salido yo, sino una foto mía que hice el año pasado en casa de Nestor y Zeus vigilando el fuego. En portada.
La verdad es que me sorprendió muchísimo, porque la foto sólo la tengo colgada en Mundofotos (y tenía la convicción que nadie entraba a verlas…). Aunque, lo que más me ha sorprendido es que está como retocada (aunque la original me gusta más…).

Así que fui a hablar con los de la revista y me dijeron que hacía como medio año que alguien se la había mandado por internet. Curioso, ¿verdad? Ahora resultará que entra gente y todo en mi cuenta de Mundofotos…

En fin.

¿… o es que me has sonreido?