Mònica Cañas

Hoy no tengo ganas de escribir… así que escriban otros, que lo hacen mejor que yo…:

“Cada dia neixen i moren milions de cèl·lules en el nostre organisme com a part d’aquest cicle constant de la Natura del qual íntimament formem part. A vegades, en aquest circuit quasi perfecte en què es desenvolupa la existència es produeix un desordre no previst que ens condueix a l’hospital, per ajustar el nostre cronòmetre vital. Tanmateix, en ocasions el cronòmetre no disposa de més corda i es transforma en un d’aquests rellotges tous, dalinians, que han deixat de marcar l’hora per esdevenir el record del temps. La persistència de la memòria és, en el quadre del pintor i en l’oli de la nostra vida, aquesta evocació d’una presència il·lustrada amb els colors de la nostra paleta existencial, i que ni tan sols esvaeix la fi dels nostres dies.”

Màrius Carol. (Extraído del prólogo de “Batecs en un hospital“, de Tino Soriano. 2002 Lunwerg Editores).